si em pregunto
qui sóc,
què hi ha sota la meva pell,
o a sobre,
o si tinc una ànima,
i de què està feta,
o d'on vinc,
d'on vénen les preguntes,
de qui és filla la meva carn,
qui eren aquells
que eren els meus ancestres?
si em pregunto
com mirar enrere
fins tant enrere
on hi ha allò que anomenem origen,
o com saber a què pertanyo,
o què em pertoca,
qui sóc?
si em pregunto
qui sóc,
quines són les meves llengües,
quines les meves terres,
quins els meus cels,
quin el meu mar?
si em pregunto
qui són els meus iguals,
què em diferencia de qui,
qui m'allunya del jo,
què m'apropa a tu?
si em pregunto
qui sóc,
trobo tantes respostes com dies,
com hores,
com ulls que m'observen,
com mans que m'acaricien.
trobo tantes respostes com silencis,
com nits en blanc cercant-les.
si em pregunto
qui sóc,
en tinc prou
de veritat
d'escoltar el palpitar peculiar del cor que m'habita,
de sentir el pes lleuger
d'allò viscut per altres
temps enllà
i que s'escola sense passar-me factura
i sense revelar-se,
a les partícules d'aquest cos
que em fa de llar,
en tinc prou
de saber-me pròpia i original,
i d'intuir-me pertanyent
a la descendència d'una llavor comuna.
si em preguntes qui sóc
haurem de servir-nos un whisky
i mirar-nos als ulls,
i llepar-nos la pell,
perquè no hi ha paraules,
les paraules són paisatge.
