no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots


mort
entre les mans
no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots
entre les cendres
caminem i correm
entre les cendres i les runes
de cases que colapsen
i enterren als supervivents
no fos cas que algú
aconseguís fugir
d'aquest malson
no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots
i el món s'ho mira
i els cors bateguen a un ritme llunyà
i plàcid
emborratxats de ceguera plastificada
no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots
fins que hagin enderrocat la darrera casa
fins que hagin llençat al mar al darrer supervivent
i no quedarà ningú per explicar-ho
i els que ho han vist ho oblidaran
i passats els anys hi tornarem a ser
aquí o allà
i ens vindrà de nou
i pensarem que no pot ser.
però a nosaltres, ja ens hauran matat a tots
i no quedarà cap làpida
cap oda
cap silenci.

necessitats vitals bàsiques

necessitat vital bàsica 1
acceptar
d'una vegada per totes
i sense excuses
que la meva filantropia
és i ha estat
sempre
pura pose.

necessitat vital bàsica 2
superar la misantropia.

dinamitar
el mur
construït a batzegades
a cops de desamor
d'impotència
davant l'excés d'incompetència
i la manca de desobediència
emparada per la ciència.

fatigada de la reverència
subtil
a un modus vivendi que no em pertany.

ni em pertoca.

ni em fa patxoca.

necessitat vital bàsica 3
sentir
dels teus llavis
un t'estimo
sense timidesa.

contronymy

writting to you a poem
as if it's the last thing i'll do
I could use some rage words as
melancholia
caress
tenderness
but you'll still misunderstanding me
or I still hiding
that when I say rage
is just loneliness
and when I say loneliness
it is you
stealing my breathing
depriving me of affection
and it's me
losing myself
again
in the ruins
after the heartquake
never a pause
one death after another
corpses accumulation
in my love words's drawer

lupa

soy la que vive en el borde del mundo
dibujando horizontes, tejiendo destinos,
la que anda descalza y moja los pies
en todos los rios.
soy la que no tiene nombre y responde
a la llamada de un grito, un abrazo, de un llanto.
soy la que oye porque escucha
y escucha porque tiene hambre.
soy la que guarda la sangre.
la que baila con el alma,
la que ama con el higado,
la que ríe con la piel.
soy la que arde.
soy la que mastica el miedo,
la que esculpe cuevas,
la que salta verjas.
soy la que habla besando,
la que besa sintiendo,
la que vive fuera del tiempo.
soy la que juega en la calle,
la que corre en el bosque,
la que duerme bajo el manto de la noche.
soy todas las muertas.
soy todos las hijas.
y soy todos los hijos.
soy la mezcla de la carne de todos los amantes.
soy la que aúlla.
soy la que empuja.
soy la grieta.









y me siento morir

noche
sudor
y soledades compartidas
tu lecho como un agujero traga-miedos
tus manos fuertes en mi cadera
en mis nalgas
apretando mis pechos
apretándome contra tu pecho
me agarras del pelo
y me besas el cuello
y me siento morir
muere mi yo miedica
y me nacen raíces que se atan a tu vientre
y un hueco en mi torso se abre
pozo sin fondo en el que deseo que caigas
para arroparte para siempre
y añoro tu fluido en mi útero
fundiéndose con mi carne
para crear nueva carne
y me miras profundo
y me siento morir
otra vez
y otra vez
y otra vez

Schiele - Abrazo


el hueco

hay un hueco
entre las palabras
que no escribo
y el dolor
desfilando
orgulloso ante mí
fardando de las medallas
que me arrebató
y mira 
que me lo tienen dicho
que a lo hecho pecho
y que apueste sólo
aquello
que esté dispuesta a
perder
perder es algo que pasa
regalar es algo que decides
ofrendarle al miedo su espacio
es borrarte
cuanto menos borrarte
borrarte es algo que te hacen
hay que vivir alerta
vivir alerta es algo que ahoga
ahogarte es algo que te haces
quiero un juicio
exijo un juicio
y que condenen a otrx
condenarte es algo que he evitado
evitar es algo que te haces
quienes son aquellxs
que se ríen del hueco que existe
el hueco es algo que creo
el hueco que existe entre
las palabras que no escribo
este dolor 
orgulloso que 
me mira fijamente desde tu ventana

silence is the question / love is the answer

cuando te estremeces recordando un instante aparentemente trivial
cuando saber que está en la habitación contigua es un analgésico
cuando comprendes el guiño de un ojo
cuando en una fiesta cantan una canción que dice lo que calláis
cuando besarse es respirar
cuando ese objeto colocado en ese sitio es todo lo que necesitas saber
cuando de madrugada una foto cruza el espacio para abrazar tus ojos
cuando esperar a alguien juntos es un juego
cuando sabes que si no es hoy será mañana pero será
o eso deseas
cuando deseas
cuando dices ¿te acuerdas de...?
cuando oyes ¿te acuerdas de...?
cuando descubres que puedes echar de menos
cuando el ánsia se convierte en la calma de los dedos entrelazados sobre la almohada
cuando el plan que surge es el plan perfecto
cuando el silencio es la pregunta
cuando el amor es la respuesta



ida hu ida

dos caminos
uno de ida
uno de huida
ninguno el mío
parece
mientras espero que aparezcas
con una tiza
y dibujes para mi
una esquina
una terraza

inmóbil

espectante

ahora estoy
y ahora
sigo estando
cuando quizas
eso dicen
quizas huir
seria lícito
necesario

pero la sensatez
no me ha definido nunca
y me aburro
si decido
que es en vano
no me aburro
me abrumo
y el sentido
entonces
¿dónde esta?
¿quién puede trazarlo?

construyes ladrillo a ladrillo
algo como un muro
que ya conozco
e ignoro deliberadamente
inevitablemente
si decido
seguir contemplando
contemplándote

dos caminos
uno de ida
uno de huida
y el mío
aún por escribir



Pull A String, A Puppet Moves (by C.B.)

each man must realize
that it can all disappear very
quickly:
the cat, the woman, the job,
the front tire,
the bed, the walls, the
room; all our necessities
including love,
rest on foundations of sand -
and any given cause,
no matter how unrelated:
the death of a boy in Hong Kong
or a blizzard in Omaha ...
can serve as your undoing.
all your chinaware crashing to the
kitchen floor, your girl will enter
and you'll be standing, drunk,
in the center of it and she'll ask:
my god, what's the matter?
and you'll answer: I don't know,
I don't know ...  

así siento que siente el hombre al que estoy sintiendo cerca. asi percibo el muro que le esconde. así me pierdo buscándole sin hallar ni sus huellas ni su tacto, ni siquiera en mi recuerdo tan ávido de esos momentos que finge regalarme. sabe que debe darse cuenta, sabe que saberlo no es garantía de saber como hacerlo. así, solos, él en su madriguera, yo en mi cueva, seguimos llorando por lo que ya desapareció y por lo que sabemos que puede desaparecer en un futuro (quiza nada lejano).

                                                                                                          E. Schiele

seven minutes


listening the same song
at the same time.
no matter how far we are one of the other.
no matter how bad is my english.
making our brains travel together
to another world,
no matter if it was just for seven minutes.
seven minutes.
seven minutes walking far from our sadness.
far from our loneliness.
no matter he, no matter she,
no matter they,
or their words.
no matter the success.
no matter if we have so many fails in our pockets.
it's as easy as
listening to the same song
at the same time.
no matter if tomorrow or tonight.
time is just another invention,
another lie that we tell one another,
to survive this emptiness.
listening to the same song
at the same time.
no matter if this is just another story
to be told in a poem
wrote in the middle of this kind of nights.