no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots

mort
entre les mans
no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots
entre les cendres
caminem i correm
entre les cendres i les runes
de cases que colapsen
i enterren als supervivents
no fos cas que algú
aconseguís fugir
d'aquest malson
no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots
i el món s'ho mira
i els cors bateguen a un ritme llunyà
i plàcid
emborratxats de ceguera plastificada
no s'aturaran fins que ens hagin matat a tots
fins que hagin enderrocat la darrera casa
fins que hagin llençat al mar al darrer supervivent
i no quedarà ningú per explicar-ho
i els que ho han vist ho oblidaran
i passats els anys hi tornarem a ser
aquí o allà
i ens vindrà de nou
i pensarem que no pot ser.
però a nosaltres, ja ens hauran matat a tots
i no quedarà cap làpida
cap oda
cap silenci.